Les sèries, igual que el cinema, beuen molt sovint de la literatura. I, evidentment, això implica també beure de la literatura clàssica adaptant autors com la Jane Austen. Abans de continuar m'he de declarar amant dels llibres d'aquesta apreciada senyora, i confesso que he llegit pràcticament tots els llibres (em falta L'abadia de Northanger) i n'he mirat quantitat de pel·lícules i sèries, així que avui escric per parlar d'algunes d'aquestes adaptacions!
The Lizzie Bennet Diaries: Començo amb una opció poc ortodoxa, la veritat. Es tracta d'una adaptació d'Orgull i Prejudici, que situa la història a l'època actual i que té el format de videoblog. Té exactament 100 capítols (sense comptar spin-offs, Q&A, etc), d'entre 2 i 5 minuts cada un. Ideal per enganxar-s'hi i menjar-se trenta capítols sense adonar-se'n. Sí que és cert que el format era un risc molt gran, i que en alguns moments l'excusa del videoblog resulta una mica forçada, però la recomano fervorosament perquè és divertida, diferent i la perfecta actualització d'un clàssic. I les actrius protagonistes tenen moltíssim carisma.
Lost in Austen: Minisèrie de quatre capítols del 2008. Un cas curiosíssim perquè hi ha mil motius per a que no funcioni com a sèrie... I no és que arribi a funcionar, però té alguna cosa que enganxa. Suposo que el mèrit és de l'Austen i no de la productora ITV Networks (UK). Una amant del llibre d'Orgull i Prejudici acaba entrant a la història, que no és ben bé com l'autora l'havia escrit, i es queda atrapada a l'Anglaterra del segle XIX. L'excusa per a que tot això passi és absolutament pobra, i veure aquesta sèrie va suposar per mi descobrir que els Mary-Sue existeixen en format audiovisual. Es diu Mary-Sue, pels que no conegueu el mot, a aquelles històries que són el resultat de quan un o una fan crea una versió alternativa a la original amb un alter ego seu dins la història, que acaba enamorant al protagonista. No sé si m'he explicat molt bé... M'agrada tant Harry Potter que escric una història on ell coneix a una altra companya de classe que es diu... Àgatha i curiosiament és una versió millorada de mi mateixa, i el Harry s'enamora d'ella. Aquesta ve a ser la idea, i és al que juga Lost in Austen, que contra tot pronòstic, em va enganxar.
Death comes to Pemberley: Minisèrie de tres capítols, que adapta el llibre de P.D. James que porta el mateix títol i reprèn la història d'Orgull i Prejudici un cop s'ha acabat el llibre original. La història comença amb un assessinat al bosc de Pemberley uns anys després de la boda, cosa que trenca amb la tranquil·litat de la casa. D'entrada, el càsting dels personatges principals no em va apassionar: acostumada a Lizzies més joves, més radiants, amb un aire i caràcter molt més fresc i jovials... L'actriu Anna Maxwell Martin no em va fer gens el pes. I menys, si tenim en compte que seria d'esperar trobar una Elizabeth més feliç i brillant que en el llibre original. Pel que fa a la història, confesso que no he llegit el llibre així que no puc fer un judici fiable sobre el tema... però malgrat crec que aporta coses interessants a la història (dubtes que sens dubte la Lizzie sentiria en algun moment, veure'ls formar una família, el futur de la Georgiana, etc), la forma de fer-ho no em va acabar de convèncer.
A totes aquestes sèries cal afegir, inevitablement, les minisèries de la BBC d'Orgull i Prejudici, Sentit i Sensibilitat, Persuassió, Emma, etc., que són adaptacions molt més fidedignes als llibres originals, i que en algun cas (com l'Orgull i Prejudici en què el Colin Firth interpreta al Mr. Darcy), s'han convertit en gairebé tan indispensables com els propis llibres.
