dimarts, 22 de juliol del 2014

Pels amants d'Austen

Les sèries, igual que el cinema, beuen molt sovint de la literatura. I, evidentment, això implica també beure de la literatura clàssica adaptant autors com la Jane Austen. Abans de continuar m'he de declarar amant dels llibres d'aquesta apreciada senyora, i confesso que he llegit pràcticament tots els llibres (em falta L'abadia de Northanger) i n'he mirat quantitat de pel·lícules i sèries, així que avui escric per parlar d'algunes d'aquestes adaptacions!

The Lizzie Bennet Diaries: Començo amb una opció poc ortodoxa, la veritat. Es tracta d'una adaptació d'Orgull i Prejudici, que situa la història a l'època actual i que té el format de videoblog. Té exactament 100 capítols (sense comptar spin-offs, Q&A, etc), d'entre 2 i 5 minuts cada un. Ideal per enganxar-s'hi i menjar-se trenta capítols sense adonar-se'n. Sí que és cert que el format era un risc molt gran, i que en alguns moments l'excusa del videoblog resulta una mica forçada, però la recomano fervorosament perquè és divertida, diferent i la perfecta actualització d'un clàssic. I les actrius protagonistes tenen moltíssim carisma.



Lost in Austen: Minisèrie de quatre capítols del 2008. Un cas curiosíssim perquè hi ha mil motius per a que no funcioni com a sèrie... I no és que arribi a funcionar, però té alguna cosa que enganxa. Suposo que el mèrit és de l'Austen i no de la  productora ITV Networks (UK). Una amant del llibre d'Orgull i Prejudici acaba entrant a la història, que no és ben bé com l'autora l'havia escrit, i es queda atrapada a l'Anglaterra del segle XIX. L'excusa per a que tot això passi és absolutament pobra, i veure aquesta sèrie va suposar per mi descobrir que els Mary-Sue existeixen en format audiovisual. Es diu Mary-Sue, pels que no conegueu el mot, a aquelles històries que són el resultat de quan un o una fan crea una versió alternativa a la original amb un alter ego seu dins la història, que acaba enamorant al protagonista. No sé si m'he explicat molt bé... M'agrada tant Harry Potter que escric una història on ell coneix a una altra companya de classe que es diu... Àgatha i curiosiament és una versió millorada de mi mateixa, i el Harry s'enamora d'ella. Aquesta ve a ser la idea, i és al que juga Lost in Austen, que contra tot pronòstic, em va enganxar. 



Death comes to Pemberley: Minisèrie de tres capítols, que adapta el llibre de P.D. James que porta el mateix títol i reprèn la història d'Orgull i Prejudici un cop s'ha acabat el llibre original. La història comença amb un assessinat al bosc de Pemberley uns anys després de la boda, cosa que trenca amb la tranquil·litat de la casa. D'entrada, el càsting dels personatges principals no em va apassionar: acostumada a Lizzies més joves, més radiants, amb un aire i caràcter molt més fresc i jovials... L'actriu Anna Maxwell Martin no em va fer gens el pes. I menys, si tenim en compte que seria d'esperar trobar una Elizabeth més feliç i brillant que en el llibre original. Pel que fa a la història, confesso que no he llegit el llibre així que no puc fer un judici fiable sobre el tema... però malgrat crec que aporta coses interessants a la història (dubtes que sens dubte la Lizzie sentiria en algun moment, veure'ls formar una família, el futur de la Georgiana, etc), la forma de fer-ho no em va acabar de convèncer. 



A totes aquestes sèries cal afegir, inevitablement, les minisèries de la BBC d'Orgull i Prejudici, Sentit i Sensibilitat, Persuassió, Emma, etc., que són adaptacions molt més fidedignes als llibres originals, i que en algun cas (com l'Orgull i Prejudici en què el Colin Firth interpreta al Mr. Darcy), s'han convertit en gairebé tan indispensables com els propis llibres.

diumenge, 20 de juliol del 2014

Estiu, estiuet

L'estiu és un moment dur per als amants de les sèries perquè ens quedem inevitablement sense grans dosis de capítols setmanals. Però malgrat aquesta sequera, aquí us deixo una llista de possibilitats!

Witches of East End: Acaba de començar la seva segona temporada, i l'emeten els dilluns (demà, el 2x03). La primera temporada d'aquesta sèrie no va ser extraordinàriament original: bruixes supersexys que no saben que ho són i descobreixen els seus poders, triangle amorós i mil preguntes sense resposta. Malgrat tot, una de les protagonistes és interpretada per l'actriu Julia Ormond, cosa que em va provocar molta curiositat... I la sèrie no estava malament... des del primer capítol em va fer la sensació de ser una barreja entre un culebró llatí i una sèrie de fantasia, però més o menys es va saber mantenir. Però en els dos capítols que porten d'aquesta temporada, les dosis de freakisme han augmentat substancialment. Una opció per aquest estiu és veure fins on són capaços d'arribar...

Mig culebró, mig fantasia

True Blood: Més fantasia sortida de llibres, també s'està emetent ara, i també els dilluns (demà, 7x05). El problema amb aquesta sèrie a títol personal és que m'he llegit els llibres... I a partir de la tercera temporada la sèrie em va semblar insuportable. Així que una altra opció estiuenca és agafar els llibres i jugar a trobar les 8.986.254.215.635 diferències.

The honourable woman: Miniserie de la BBC que encara no he tastat, però em crida l'atenció. Tracta d'una empresària anglo-israeliana que hereta l'empresa armamentística del seu pare i acaba involucrada en trames polítiques internacionals. Amb la que està caient em fa una mica de por veure què en diu la ficció nord-americana... però no deixa de crear-me curiositat.

Una imatge val més que mil paraules

Altres opcions de sèries que estan emetent ara són Utopia, Falling Skies o Masters of sex, entre d'altres, però no us puc donar gaire més informació de cap d'elles. Us deixo un fantàstic calendari amb les dates d'emissió de tot plegat.

I si tot això falla... sempre ens queda l'opció de posar-nos al dia amb alguna sèrie que se'ns hagi escapat durant la temporada. En el meu cas, i malgrat que alguns es puguin posar les mans al cap pel fet que encara la tingui pendent... un dia d'aquests començaré True Detective
I vosaltres?

Crèdits

Bon diumenge!
Us dono la benvinguda a aquest nou blog que avui dono per inaugurat. Com els més avispats ja haureu intuït pel seu títol, aquest blog va sobre sèries, i neix de la meva necessitat de poder desvariar més o menys sobre trames, personatges i girs narratius de les sèries que m'interessen.
Però abans d'això, aquest post és per aclarir: qui sóc jo, quines sèries segueixo o em poden interessar, i per què dimonis em dóna per escriure sobre sèries... quan la majoria s'han acabat! Bé, a això no sé si podré contestar... Estiu, temps lliure... ja se sap.

El meu nom és Patri, tinc 27 anys i tot i que pugui semblar que dedico totes les meves hores del dia a mirar sèries no, també treballo (sóc productora i actriu a www.laportadefusta.com, ja que hi som), a vegades sóc pluriempleada, segueixo estudiant, i m'agrada molt el teatre, llegir, viatjar, etc. Una personal normal, vaja.

Un cop dit això. Entrem en el tema. Miro sèries, per internet el 99,99% de les vegades, en anglès i subtitulades (habitualment en castellà, a vegades en anglès o català, segons l'oferta). Les meves webs de referència són www.seriesdanko.com, que fins no fa gaire era la més puntual en quant a nous capítols, i www.seriespepito.com, que me la va passar un amic i, malgrat el nom, fins ara m'ha sigut infal·lible. No m'enrotllo més pel que fa a plataformes des d'on mirar-ho... Si mai a algú li interessa el tema ja en parlarem.

I sèries. Tots n'hem vist més o menys tota la vida... Des d'aquella 'Farmácia de guárdia' (que estic segura que si miréssim ara estaríem plorant sang al cap de dos minuts), 'Los ladrones van a la oficina' o, ja de més grandeta, la inevitable 'Compañeros'. Malgrat tot he de dir que pel que fa a sèries espanyoles... Em vaig quedar aquí, als fantàstics anys '90. 

Amb Heroes i Lost se'm va obrir un món de possibilitats, i des de llavors n'hi ha hagut moltes. Així al tuntún: Twin Peaks, Downton Abby, Sherlock, Flasforward, V, Bones, Castle, Glee, Grimm, Fringe, Supernatural, Mad Men, How I meet your mother (HIMYM), The Big Bang Theory (TBBT), Arrow, Misfits, Once Upon a Time (OUAT) i OUAT in Wonderland, Sons of Anarchy, Lost Girl, Game of Thrones, Oprhan Black, Penny Dreadful... 

He fet una llista així a saco, de sèries que m'han agradat molt o poc, que s'han acabat o segueixen emetent, que em semblen destacables per alguna cosa o no... I tantes que me n'he deixat. Només una petita pluja de títols.

Crec que sóc una persona bastant pacient. Sóc de donar-li bastantes oportunitats a una sèrie abans de deixar-la... però crec que un cop m'han perdut, és complicat que hi torni. Supernatural, seria un bon exemple... En la meva opinió el final d'aquesta sèrie era l'últim capítol de la cinquena temporada. I per molt que m'hagin dit que ha tornat a millorar després de la mediocríssima sisena... No em ve de gust. I el mateix podríem dir de Misfits, Bones, Glee, Castle, i un llaaarg etc. 

De moment, res més. Moltes gràcies per llegir, aviat començaré de debò.